Club de Futbol Corbera

CF CORBERA
CLUB CENTENARI

Joan Canyelles
President del Club de Futbol Corbera
joan

CLUB CENTENARI

El Club de Futbol Corbera al llarga de la seva història, que va celebrar el seu centenari l’any 2018, no ha estat simplement un club de futbol, també ha estat un club compromès en la educació de valors al seus joves jugadors, en particular en esdeveniments socials del poble, i en compartir amb tots el… Som Corbera més que futbol!!!

La gent del CF Corbera ha estat decidida, amb empenta, especialment els primers temps, en què tot es feia amb molt d’esforç i treball, però això no va ser cap inconvenient per fer amb dos anys 1950-1952 dos camps de futbol. tot i la precarietat econòmica que hi havia després de la guerra civil, la gent va col·laborar per pagar les despeses, comprant làmines que emetia al club per import de 1.000 pessetes per tornar en vuit anys sense interessos.

És gent que va treballar tossudament, fins a tenir l’any 1977 un Camp Municipal de Futbol en unes mínimes condicions.

També és gent, que han lluitat constantment per la millora de les instal·lacions del Camp Municipal de Futbol, com la gespa, grades, vestidors, etc, fins a tenir les magnífiques instal·lacions actuals.

Avui el club, amb més de 20 equips i més de 300 jugadors, i gràcies a la feina i esforç de tots, hem aconseguit que el CF Corbera sigui un club de referència en els pobles i ciutats del nostre entorn.

La història del Club de Futbol Corbera, que aquí us presentem, no s’hauria pogut fer sense l’aportació de Josep Cardona i Canals, historiador local i soci número 1 del club, a qui el CF Corbera agraeix el seu treball i dedicació, com també a tots els que hi han col·laborat.

Cent anys d’història han estat possible, gràcies a la col·laboració de jugadors, tècnics, delegats directius, mares i pares, seguidors, aficionats i els membres dels diferents ajuntaments.

A tota aquesta gent que han estat artífex d’aquesta història centenària, el més sincer agraïment, i aquest resum de la nostra història el dediquem a tots ells.

PRESIDENTS DEL CF CORBERA

CORBERA DE LLOBREGAT

Segons l’Inventari Patrimoni Cultural de Corbera de Llobregat, redactat per Helena Garcia Navarro, el primer document on surt citat el nom de Corbera, és l’escriptura de venda del castell de Cervelló, el 992, en la qual es fa al·lusió al “termenat Corbaria”. El nom de Corbera deriva de corb, que també serveix per qualificar roques i penyes; deriva del terme llatí curvu.
La venda del castell de Cervelló ens dona la primera referència de Corbera en Guillem de Mediona o d’Oló quant rep el Castell de Corbera. El 1295 el castell ja era residència permanent dels senyor de Corbera i ja donava nom a la família. Romeu de Corbera, Gilabert de Corbera, Bernat de Corbera, Benet Miquel de Corbera, Miquel de Corbera, Magdalena de Corbera, etc.

Restes del Castell de Corbera
Entrada de Corbera a principis de 1900

L’accés al riu Llobregat a la banda de la Roca del Droc està documentat a l’any 1566.

El 1713, durant la Guerra de Successió Corbera va ser un dels punts de resistència fortificats més importants de Catalunya en defensa de l’arxiduc Carles i en contra del duc d’Anjou. Fruit de la derrota el castell de Corbera va ser enderrocat.

El règim borbònic va atorgar el primer títol de Baró a Manuel Antic i Mora el 1790, però els Barons a Corbera només van tenir vigència fins a finals del 1800.

Entre els darrers anys del segle XIX i principis del XX va néixer el nucli baix de Corbera, entorn de la masia de Can Roig; aquest raval originalment era conegut per les cases de “Can Roig”. Els primers carrers que van obrir-se van ser el de Sant Josep, el de Sant Salvador i l’antic carrer de la Riera d’en Roig (avui Avinguda de Catalunya). Les terres eren una mica més planes i gaudien de l’aigua que els aportava la riera de Rafamans, molt útil pels horts que gairebé tots tenien.

En aquests anys es va viure un fort creixement a la vila al voltant de la important indústria del guix. Aquesta extracció està documentada des de l’època medieval, però en aquets moments es va convertir en un dels motors de la vila, que començava a sortir del seu aïllament.

Fins als anys setanta-vuitanta del segle XX, Corbera atreia molts estiuejants, primer instal·lats en alguna de les fondes del municipi. Més tard van començar a fer-se segones residències en els terrenys que compraven als pagesos que havien adquirit les terres del baró. Finalment aquestes segones residències es van convertir en la habitatge habitual per a moltes famílies. Moltes d’aquestes famílies avui configuren el poble de Corbera de Llobregat.

FUNDACIÓ CLUB DE FUTBOL CORBERA

Antics jugadors

L’accés al riu Llobregat a la banda de la Roca del Droc està documentat a l’any 1566.

El 1713, durant la Guerra de Successió Corbera va ser un dels punts de resistència fortificats més importants de Catalunya en defensa de l’arxiduc Carles i en contra del duc d’Anjou. Fruit de la derrota el castell de Corbera va ser enderrocat.

El règim borbònic va atorgar el primer títol de Baró a Manuel Antic i Mora el 1790, però els Barons a Corbera només van tenir vigència fins a finals del 1800.

Entre els darrers anys del segle XIX i principis del XX va néixer el nucli baix de Corbera, entorn de la masia de Can Roig; aquest raval originalment era conegut per les cases de “Can Roig”. Els primers carrers que van obrir-se van ser el de Sant Josep, el de Sant Salvador i l’antic carrer de la Riera d’en Roig (avui Avinguda de Catalunya). Les terres eren una mica més planes i gaudien de l’aigua que els aportava la riera de Rafamans, molt útil pels horts que gairebé tots tenien.

En aquests anys es va viure un fort creixement a la vila al voltant de la important indústria del guix. Aquesta extracció està documentada des de l’època medieval, però en aquets moments es va convertir en un dels motors de la vila, que començava a sortir del seu aïllament.

Fins als anys setanta-vuitanta del segle XX, Corbera atreia molts estiuejants, primer instal·lats en alguna de les fondes del municipi. Més tard van començar a fer-se segones residències en els terrenys que compraven als pagesos que havien adquirit les terres del baró. Finalment aquestes segones residències es van convertir en la habitatge habitual per a moltes famílies. Moltes d’aquestes famílies avui configuren el poble de Corbera de Llobregat.

Start typing and press Enter to search

Shopping Cart